Resultats de la cerca castellà-català: 135.282
|
81.
Com es diu no estar por la labor en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar [...]
|
|
82.
'dret a' o 'dret de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
|
|
83.
posar bastons a les rodes
Font
Fitxes de l'Optimot
significat semblant són posar pèls, posar taps, posar entrebancs, posar terra a l'escudella o fer la guitza, entre moltes altres. Per exemple:
Ens conformaríem que no no ens poséssiu taps a la col·laboració que volíem establir amb les altres entitats.
[...]
|
|
84.
'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? / Expressions de lloc sense article
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
|
|
85.
'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
D'una banda, el verb seure
designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan [...]
|
|
86.
Es pot dir (això) no treu en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió (això) no treu és adequada en català per cancel·lar el possible impediment que representa el que es diu en la subordinada que funciona com a subjecte o el que s'ha dit prèviament i es reprèn per mitjà del pronom això. Per exemple:
Que juguin en equips rival no treu que puguin ser [...]
|
|
87.
climàtic -a, climatològic -a, meteorològic -a / climatologia, meteorologia
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Un error força freqüent és confondre la climatologia (amb els seus derivats: climàtic -a, climatològic -a...) i la meteorologia (amb els seus derivats: meteorològic -a...). La climatologia es refereix al clima, que és el conjunt de condicions normals que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc [...]
|
|
88.
Substitució pronominal de complements introduïts per a: li o hi?
Font
Fitxes de l'Optimot
Segons si el complement indirecte de tercera persona del singular és un ésser animat o no, s'opta per un pronom o l'altre.
1.1. Animat
Generalment, es fa servir el pronom li. Per exemple:
A la Mercè li comprarem un barret.
Li trucaré demà, a en Jordi.
No li convé anar a dormir tard.
Li agrada en Jaume [...]
|
|
89.
Separació de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
(i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l [...]
|
|
90.
Com es diu no ser de recibo en català? / Es pot dir no ser de rebut en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.
Segons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor [...]
|
